lunes, 18 de junio de 2012

"EL ESPLENDOR DE LA MENTIRA" EN DIGITAL-H (18-06-2012)



'El esplendor de la mentira', un compendi de l'enganyifa al llarg de la història

Nou narracions d'estafes de diverses èpoques que Fernando Gómez qualifica d'agils i amenes

D’espavilats n’hi ha hagut sempre i sembla que continuarà havent-hi durant unes quantes dècades (probablement segles i qui sap si mil•lenis) més. Aquesta sembla ser la premissa a partir de la qual Fernando Gómez, escriptor estretament lligat a L’Hospitalet, ha concebut el seu darrer llibre, 'El esplendor de la mentira': nou narracions sobre episodis, personatges i èpoques històriques diferents, però que tenen un fil conductor comú: una enganyifa, algú que en treu profit i un altre o uns altres que es queden amb un pam de nas.
Qui va comprar l’illa de Poyais, que mai no va existir?; Com és que la filla de l’escriptor romàntic Mariano José de Larra va ser la precursora de l’estafa piramidal?; Va ser venuda mai la torre Eiffel?; Qui era la princesa Caraboo?; Realment hi va haver una mida de diamants a Wyoming?. Així, fins a nou preguntes que Fernando Goméz no només respon sinó que també situa en el seu context històric i que ens permeten obtenir una mena de mosaic de les modalitats d’estafes que hi hagut al llarg de la història. Si més no, al llarg de la història més recent, des del segle XVII fins a la dècada dels 80 del segle XX i a països i ciutats igualment diverses, des de Nova York a Madrid.
Què ha estat més difícil en el moment d’escriure “El esplendor de la mentira”, la ironia que sempre conté una enganyifa o el procés de documentació d’episodis molt dispars i personatges molt distants en el temps?
La tasca principal ha estat documentar de manera rigorosa i exhaustiva els fets històrics als quals em refereixo i després donar-los una forma literària concreta, en aquest nou petites novel•les històriques en un sol llibre. Resolta aquesta qüestió i una vegada vaig decidir donar un to se sainet a totes les històries, el principal repte com a escriptor ha estat aconseguir una prosa àgil, lleugera i amena, de tal forma que el lector mai no es cansi, mai no s’avorreixi. Dit d’una altra manera, he volgut defugir el to acadèmic, perquè he volgut escriure novel•la nou un assaig i l’erudició històrica excessiva. De fet, diria que es un llibre ideal per al Metro o les vacances.
En aquest nou llibre, podríem dir que Fernando Gómez documenta un dels arquetips de la conducta humana: el trapella, l’aprofitat, l’espavilat que se n’aprofita de la bona fe dels altres per ensarronar-los o d’aquell que encara és més trapella, espavilat i aprofitat que els seus contrincants, que també ho són. Així, podrem saber què va passar a la Marató de Boston i com és que Baldomera de Larra, filla de l’il•lustre escriptor, va ser la inventora d’una estafa que podria semblar moderna, però que bé de lluny, com són els negocis piramidals.
Aquests nous casos d’enganyifes comencen i acaben en sí mateixos permeten al lector endinsar-se una mica més enllà en aquesta vessant del gènere negre que podria ser la picaresca, l’estafa?
Sí, de fet, quan explico com és possible que algú es cregués que la torre Eiffel es podia comprar també faig esment de les 14 vegades que s’ahura venut el pont de Brooklyn, a Nova York, perquè serien casos semblants. De la mateixa manera, en el capítol dedicat a l’illa de Poyais, una entelèquia que mai no va existir, no em puc estar de fer constar que hi ha hagut gent al llarg de la història que ha comprat parcel•les a la Lluna, cosa poc probable. O sigui que sí, que vull pensar que el meu llibre és una oportunitat perquè als lectors els hi piqui el cuc i cerquin més informació al respecte.
'El esplendor de la mentira', l’últim treball de Fernando Gómez Hernández, ha estat publicat per l’editorial Huerga y Fierro. L’autor, que la va presentar divendres 8 de juny, a la biblioteca la Bòbila, especialitzada en el gènere negre i policíac, diu que tan de bo pogués escriure una seqüela sota el títol 'El declive de la mentira', “però, el món és el que és”. I la prima de risc de l’enganyifa es gairebé més forta que la d'Alemenya.

http://www.digital-h.cat/web/digital-h/noticia/- Journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/5979837

No hay comentarios:

Publicar un comentario